Contextualització Senegal

     

Senegal presenta una superfície de 196.722 km². Aquest es troba a l’extrem occidental del continent africà. Els seus límits es situen al nord amb Mauritània, a l’est amb Mali, al sud amb Guinea i Guinea Bissau i finalment a l’oest amb Gàmbia i l’oceà atlàntic. La seva capital és Dakar amb 550 km², situada a l’extrem oest del país.

 

Senegal s’organitza territorialment en 14 regions: Dakar, Diourbel, Fatick, Kaffrine, Kaolack, Kolda, Louga, Matam, Saint Louis, Tambacounda, Thiès, Ziguinchor, Kédougou y Sédhiou.

Agafant de limitació la regió de Dakar, aquesta està conformada per la següent organització:

En primera posició, la regió de Dakar s’organitza en quatre departaments: Dakar, Pikine, Rufisque i Guédiawaye. Cada departament esta estructurat en Districtes dels quals quatre formen part del departament de Dakar (Almadies, Dakar Plateau, Gran Dakar, les parcel·les Assainies), només un forma part de Guédiawaye conegut amb el mateix nom, tres més a Pikine (Dagoudane, Niayes, Thiaroye) i finalment dos al Rufisque (Rufisque, Sangalkam). 

El clima és típicament tropical, destacant només dues estacions: un primera estació seca que compren del mes de novembre a juny i una darrera estació de pluges que compren els mesos de juliol a octubre. La latitud tropical de Senegal provoca que les temperatures siguin generalment altres, però aquestes presenten una certa variació en funció de l’estació i la proximitat respecte el mar. Assolint els nivells mínims durant el mes de gener i temperatures màximes durant la temporada de pluges. 

La llengua oficial a Senegal és el francès. I consecutivament destaquen 13 diferents dialectes (actualment existents), que són: Wolof, Mandeng, Ouoli, Sérère, Diola, Sôce, Mandingue, Toucouleur, Peuhl, Créol, Mandjack, Mancagne i finalment Balante. Dels quals molts d’ells destaquen en que els seus orígens provenen de diferents regions del país. Pel que fa el Wolof, es tracta de la llengua materna i del dialecte que predomina per tot Senegal, però en canvi el Diola, hi regna en major proporció a la zona de Casamance. Una característica a ressaltar del Diola és que dins d’aquest dialecte existeixen moltes més variants. Resulta que hi ha diolas que són completament diferents a d’altres. Malauradament aquest fet no resulta força sostenible culturalment. I tot i que no es vulgui, moltes d’aquestes variants de parla dins el Diola s’acabaran esvaint en el  transcurs de les generacions. Desprès a la zona de Ziguinchor (Casamance) tindrien predominança els dialectes de Créol, Mandjack, Mancagne i Balante. El sérère, un darrer dialecte a destacar, es concentraria majoritàriament a les regions de Fatick i Thiès.

La població actualment volta els 13.600.000 habitants i la capital, Dakar es troba en  2.682.000 habitants on el 50,1% son homes i el 49,9% dones, representant així el 21% de la població total del país, considerant tal regió com la més poblada del país.

Pel que fa a la religió, Senegal es tracta d’un estat laic, on conviuen de forma pacífica diferents creences i religions. Destacant que la majoria de la població (aproximadament el 89% de la població) és musulmana i tant sols una petita part es cristiana. Fet que resultarà d’alt grau d’ importància  per comprendre aspectes com les tradicions, comportaments i actituds dins el país. 

Malauradament Senegal s’ha vist afectat econòmicament, sent així un país que no ha valorat ni ha tret profit a la seva producció interna i tots els productes originaris de la zona. Acomodant-se a la introducció del mercat exterior i adoptant al mateix temps un concepte on tot el que ve de fora és millor que el que es té com autòcton. És per aquest motiu que Senegal, econòmicament s’ha vist limitat dins la seva producció autòctona, i malgrat que resulta ser un país el qual disposa de molts diners,la seva inversió econòmica només s’ha focalitzat en el mercat d’importació, agreujant progressivament l’estabilitat d’autosuficiència i progrés econòmic del mateix país. Destacant així com els països proveïdors: França, Regne Unit, China, Nigeria, Països Baixos, Tailandia, Estats Units, India, Espanya, Costa de Marfil (segons fonts proporcionades per l’agencia nacional d’estadística i demografia de Senegal en el any 2010),

A Senegal hi regna el costum del "mercat de canvi". D’entrada com a persona que vens de fora el fet de deixar establerts i posar un valor fixe en el preus de qualsevol cosa que poses a la venta es una forma d'assegurar-te que cobreixes tots els costos originats i que obtens beneficis. Al mateix temps evites que no t’enredin ni com a venedor ni com a client. I per tant, d’aquesta manera evitem problemes i disputes. Ja que el que està fixe es queda fixe està, i no hi ha res més a parlar. Però segur que mai ens hem preguntat que n’és de la persona que ens ven o bé de la persona que ens compra... Com a molt, dius: "hola!!", "Què voldria?", "vull això...", "Quant és?" i finalment acabes amb un adéu súper sec... Sí, exacte. La veritat és que els occidentals tenim massa pressa per fer les coses durant la nostra jornada laboral i l'última cosa que fem, és precisament parar-nos a conèixer  a la persona que probablement just tenim al davant...

En allà he vist que el regateig és molt més que comprar i vendre, en allà el regateig presenta un valor humà, es tracta d'un moment que et permet relacionar amb l’altre persona, i així poder-la conèixer molt més. S’estableix un petit vincle d’amistat amb un simple i senzill joc. 

Per exemple, imagina’t que vas a una de les paradetes i vols comprar una peça de fruita. Aleshores demanes a quan te la posen però et parteixen per un preu que no t’acaba de convèncer, i és quan dius que no t’interessa i decideixes marxar. Però en canvi, els venedors no es poden permetre quedar-se amb un simple adéu. És per això, que t'insisteixen en quedar-te, et reclamen dient-te: "valeee!! aleshores per quan ho vols? Diga’m tu que prefereixes?". Aparti d’aquell moment és quan comença a obrir-se un nou cercle d’amistat ja que durant aquest temps de regateig és quan finalment t'acabes quedant parlant i al final fins i tot pots acabar guanyant una amistat.

El regateig, es tracta dons d’una forma estratègica per conèixer a l’altre persona. Simplement podríem dir que es tractaria de retenir a l’altra persona per poder intercanviar una conversació i poder-la acabar de conèixer.

Malauradament, tot i que en el mateix país es cultiva, aquesta producció acaba resultant sent mínima per tal de que pugui arribar a alimentar a la totalitat del país..

Holanda també és un dels grans països importadors. En aquest cas, s’encarrega d’importar la pastanaga, la patata, ceba blanca (Com a detall rellevant de la ceba, voldria comentar que per la zona de Sant Louis abans hi havia molta producció en ceba vermella, i al final Holanda li fa falta poc per emprendre i dur a terme tot el cultiu de ceba vermella i acabar-la important a Senegal, prenent el lloc al cultiu autòcton de la ceba vermella. A més, Holanda es tracta també d’una gran importadora de carn de pollastre i ous.

La producció del cacahuet ha estat durant molt de temps el motor de l’economia senegalesa. Aquest va travessar una important crisi a causa d’una baixada de producció. La qual va permetre l’augment en producció de cereals (mill, arròs, plat de moro), fruites, llegums... responent així a la demanda local que anava en creixent.

Els principals cereals que es cultiven majoritàriament a Senegal són el mill, el sorgo i el blat de moro. Les regions de producció es situen al centre (bassin arachidier) i al sud del país (Casamance, Tambacounda).

El mill es cultiva principalment al centre del país en les zones cultivables de les regions de kaolack, Louga, Diourbel i Thiès

El sorgo es produït a l’est de la zona cultivable, al sud dins la regió de kolda, més concretament al departament de Vélingara i dins la vall del riu Senegal a raó dels hàbits alimentaris de les famílies rurals de les zones.

El blat de moro, en canvi al ser un cereal amb alta demanda d’aigua el seu cultiu es situa dins les regions de Tambacunda, Kolda i Kaolack. De totes maneres, cal recalcar que actualment les importacions de blat segueixen sent notablement bastant elevades, sobretot pel que fa a l’alimentació dels animals.

La producció d’arròs de secà es troba dins les regions de Zinquinchor, Kolda i es pot també arribar a trobar una mica a Tambacounda. Tot i que es destaca un cert progrés en la producció de l’arròs, cal destacar que les importacions d’arròs han anat augmentat un 5% progressivament desprès del 1990.

A Senegal es produeixen les verdures de tipus europeu  de regions templades (col, enciam, tomàquet, albergínia dolça, mongetes, meló, pastanaga, nap, patata, ceba... i al mateix temps de tipus africà de regions càlides (Bissap (vermell, blanc i verd), Gombo, albergínia amarga, moniato, iuca...)

La producció hortícola es concentra principalment dins la franja costanera de les Niayes (Dakar - Sant Louis)  amb més del 60% dels cultius, proporcionant: ceba, patata, pastanaga, cols, tomàquets, albergínies, enciam, pebrot,  i dins la vall del riu Senegal  es destaca el cultiu  més especialitzat en la producció de tomàquets industrials, cebes i moniato.

La major part de producció d’hortalisses prové de les granges familiars, especialment les que es trobem dins les àrees de Niayes i la regió naturals de Casamance.

En vers la producció de fruita, la major part es troba a les regions de Casamance i Thies. Destacant com a principals zones productores, les regions de Zinguinchor i Kolda. Aquestes zones destaquen especialment en una alta producció de plàtans, cítrics, mango, taronges, mandarines, papaies, llimones, guaiabes. Després com a segona zona de producció es troba la regió de Thiès i Dakar, representant així el 10-15% de la producció nacional, especialitzada en la producció de cítrics i mango. I finalment es destaca la regió de Tambacounda en la producció del plàtan.

Com bé es pot destacar, l’oferta de fruita es centra especialment en especies de clima temperat de la zona. I els fruits són principalment per al mercat local, tot i que cada vegada més van conquerint espai en les exportacions, destacant el mango.

De totes maneres cal destacar que la importació de fruita com cítrics, pomes... prové de països d’Europa, sud- Àfrica i Marroc i pel que fa a fruites tropicals com pinya, coco, mango, plàtans, aquestes son procedents de Guinea i la Costa d’Ivori.

Els productes de collita que també ocupen un  lloc en el  comerç i el consum, aquests es cullen en boscos de la regió de Casamance: Tamarin, pa de mico (baobab), Madd, Ginjoler, Ditakh

Tot i que destaca certa producció dins la totalitat de Senegal, la quantitat produïda resulta ser insuficient per poder alimentar a tot un país, d’aquí que les importacions en aliments de certs països destacant China i Holanda, segueixen tenint un pes força important.

Actualment però, l’estat lluita per tornar a recuperar la producció autòctona, facilitant ajuts per a que els productors puguin avançar i començar així a fer front al mercat exterior

La base de l’alimentació a Senegal es centra essencialment sobre els cereals (arròs, mill, blat i sègol), les verdures i el peix. Juntament amb els cacauets  i els fesols. 

Pel que fa al peix, hi predomina un alt consum en Sardina, degut a que es tracta del producte fàcilment accessibles a tot tipus d’estatus econòmic.

Més limitadament es troba el consum de carn, degut al seu al valor econòmic associat, és per això, que el seu consum s’acaba limitant majoritàriament en celebracions, encara que hi ha qui s’ho pot acabar permetre i en menja amb més freqüència. Destacant com a consum principal el xai (un consum delimitat per la cultura musulmà), seguit del consum de cabra i acabant-se ampliant al bou i més actualment als ous i pollastres (on aquest darrer únicament és consumeix per festes), destacant els darrers productes carnis introduïts del exterior.

Una altra cosa a destacar de la carn, és que a Senegal no es preocupen en diferenciar les parts de carns que provenen dels animals. Per a ells tot acaba sent igual, esmicolant i tallant a tosos iguals les diferents parts de carn de l’animal, sense diferenciar-les qualitativament. Això fa que no es pugui gaudir d’un entrecot, d’un bistec... I al mateix el fet de no diferenciar els talls de carn i fer-los de la mateixa manera fa que no es pugui gaudir les característiques organolèptiques i sensorials que ens aportarien les diferents parts de la carn consumida.

 

Actualment l’arròs es troba com l’aliment base dels senegalesos. Del qual es destaca un fort consum d’arròs partit, importat dels subproductes de la transformació de l’arròs d’Àsia (l’origen de la seva importació recau en els temps de la colonització de Senegal pels francesos, on els esclaus eren alimentats a base l’arròs partit importat de l’Àsia, i aquesta importació a mostrat continuïtat fins als temps d’avui), degut a que el consum de l’arròs sencer (que es produeix a la zona de Casamance) resulta ser bastant car.

El consum d’arròs, substitueix amb molta força als cereals locals (mill, blat i sègol) en els àpats de dinar i sopar de la majoria de senegalesos que viuen a les ciutats i en canvi pel que fa als senegalesos que viuen als camps  destaca també un consum d’aquest en els hàbits alimentaris del mig dia, encara que el mill resulta ser la base de l’alimentació en les famílies rurals, ja que disposen de zones per fer el cultiu. Per tant, els àpats dels sopars ho fan a base d’aquest cereal. Sent consumit en forma de couscous o de farinetes a bases de farina o semolina.

L’arròs representa avui dia més del 50% de la consumició de les famílies en cereals.

Senegal disposa actualment de l’oportunitat per millorar la qualitat nutricional de l’alimentació, fet pel qual  destaca cada cop més la seva implicació política dins el sector de l’agricultura i la seguretat alimentaria.

Sens dubte el plat per excel·lència al Senegal és “le riz au poisson”, és a dir, arròs amb peix.

Tot seguit mencionaré alguns dels plats tradicionals:

Le Thiebou djeune “Ceebu jën” 
(És típicament conegut com el Plat Nacional)

Els ingredients:

Arròs, peix, verdures (pastanaga, albergínia dolça, albergínia amarga, col, moniato, carabassa, patata, pebre sec (negre i vermell), pebrot, ceba verda, ceba normal,all,  julivert, tomàquet concentrat, Tamaran, especies típicament senegaleses) 

Preparació:

Es neteja bé el peix. Paral·lelament es fa una primera salsa (julivert, all, pebre, sal)amb l'ajut d'un morter es trinxa bé, i tot seguit s'agafa els troços de peix, es fan forats amb el diti s'introdueix una mica d'aquesta salsa. Desprès s'agafa una marmita prou gran i es posa sobre un forn de carbó, on es deixa escalfar l'oli, un cop l'oli començar a bullir s'afegeix el peix i es deixa fer super bé (per un costat i desprès per l'altre). 

 

Netejant el peix

Peix net, a punt per cuinar

Un cop l'oli està bullint, s'afegeix el peix

Peix dins la marmita

 
Un cop el peix està ben fet, s'agafa la salsa de tomàquet concentrada i s'afegeix una mica d'aigua, es posa dins la marmita amb el peix, s'acaba afegint més d'aigua (1L) i tot seguit es posen totes les verdures que prèviament hauran estat pelades i netejades. 

Tomàquet concentrat

Afegir aigua al tomàquet 

Un cop les verdures estan netes i pelades es van afegint dins la marmita

Es deixa un temps per a que les verdures estiguin ben fetes

Mentre es deixen fer les verdures, es torna a fer una altra salsa amb l'ajut del morter. Aquest cop la salsa porta com a ingredients: pebrot fresc vermell, pebre, all, ceba verda, ceba normal i les espècies típiques senegaleses. Desprès aquesta salsa s'acaba afegint dins la marmita. Mes tard, quan les verdures estan ben fetes, es retiren en una safata gran juntament amb el peix.

Es retira el peix i les verdures en una safata a part

 A continuació, sobre la marmita es posa un recipient foradat, on es posara l'arròs, i es deixarà que aquest es faci per vapor (aconseguint una textura compacte i cruixent). Més tard, l'arròs es barrejarà amb la salsa que es troba a la marmita, deixant reposant uns pocs minuts fins que l'arròs hagi absorbit tota la salsa.

Es neteja els grans d'arròs amb aigua

L'arròs està preparat per fer-se al vapor

Es posa un drap entre la marmita i la cassola, per afavorir que l'arròs es faci millor

  I finalment es passa a emplatar.  

Es comença a emplatar les safates on

 tota la família menjarà plegada

 

Le domoda

Oli  calent, poses tomàquet concentrat, ceba,  aigua, especies,  i poses totes les llegums que tinguis allà dins. Quan les llegums estan cuites, treus les llegums i les poses a part. per tal de que not estigui liquid poses una mica de farina i poses una mica de aigua poses un got de farina, i quan queda com si fos llet, ho afegeixes

Farina si no tens pots fer farina de mill perquè es força ràpid de concentrar    

Le mafé

es fa amb arròs blanc que es posa a part. Aleshores es bull la mongeta verda, i desprès es fa una pasta amb aquesta, que serà la base per preparar la . tot seguit es posa la pasta amb aigua i quan comença a bullir se li afegeix carn o peix (depenent de la preferència i disponibilitat) i tot seguit s’afegeixen totes les especies: piment,  pebre, tomàquet, ceba, pastanaga, patata...