Per tal de comprendre millor en aquests moments la nostra ubicació geografia, anirem focalitzant de mica en mica la nostra localització. Per tant, ara partirem d’un dels estats africans que es coneix pel nom de Senegal. Senegal està dividit en 14 regions, cada regió està dividida en províncies i cada província es divideix en districtes. Aquests districtes es divideixen en municipis, i finalment trobem que els municipis estan compostos per pobles o bé barris.
Entre
totes les 14 regions que conformen l’estat
de Senegal, nosaltres ens trobem exactament en la regió de Dakar, la
qual es tracta de la capital de Senegal, i la seva població actualment
es de 3.500.000 habitants.
Si
ens endinsem a conèixer la regió de Dakar podem
veure que aquesta compren quatre províncies (Dakar, Pikine, Rufisque i
Sébiokotane), entre les quals nosaltres ens situem a Pikine. La
província de
Pikine compren dos districtes (Pikine i Guédiaway), precisament
nosaltres estem
al districte de Pikine. Val dir que aquest districte presenta molts
municipis, el qual destaquem el mnicipis de Diamagueun Sicap Mbao.
Finalment
aquest municipi també comprèn un pluralitat de barris entre els quals
destaquem SAM-SAM 1, SAM-SAM 2 i SAM-SAM
3.
EMPRENDRE UN FASCINANT VIATGE AL COR DE SAM SAM
Desprès de passar
un cert temps on el meu dia a dia es troba únicament a Sam Sam (un barri
construït sense pla d’urbanisme, creant-se de forma espontània amb 12000
habitants el qual es troba en ple cor de la zona suburbial de Dakar, formant
part de les 34 barriades més pobres al voltant de Dakar, situat en la ciutat de Pikine (on l’existència dels
carrers i carrerons irregulars queda ocultada per les petites dunes de sorres
que dificulten el caminar estable i els infants passen llargues estones
rebolcant-se i jugant en ella. On l’acumulació de brossa i deixalles és
constant per tots els carrers sense trobar en lloc cap cubell per aquestes. On les
cases presenten un aspecte de misèria totes elles a mitges de construir,
algunes fins i tot semi enderrocades i abandonades amb grans acumulacions de
deixalles en el seu interior. On centenars de cables elèctrics van penjant de
casa en casa, sabent que en qualsevol moment del dia es pot originar talls de
llums i que el temps d’absència d’aquesta pot arribar a ser de gairebé de tot
un dia. Pous d’aigües que aparenten tenir un estat casi semi abandonat però que
en canvi tenen utilitat per a moltes de les famílies d’allà. Zones on la capa
freàtica està al mateix nivell de terra i durant l’estació de pluges aquestes
s’inunden formant així aiguamolls d’aigües estancades que acaben esdevenint a aigües
putrefactes, les quals han arribat a ocupar gran part del barri i que actualment
segueixen estant present, dificultant l’accessibilitat de certs carrers
trobant-se actualment afectats per la seva presencia. I acaparant grans
extensions de terres, les quals queden ocultes al mateix temps per deixalles i
vegetació verda que ha anat agafant terreny al pas del temps i agafant així el
rol com abocadors d’escombraries... En definitiva zones d’aigües que en els
seus començaments esdevenien altre cop seques per l’evaporació i la filtració
d’aquesta, però que actualment la seva presencia pot ser-hi en tot l’any a
causa de les aigües de consum familiar que van nodrint durant l’any la capa
freàtica, sense poder disposar d’un sistema de clavegueram. Tot aquestes aigües
acaben posant en perill la salubritat de les aigües que subministren els diversos
pous distribuïts pel barri a la major part de la població)
 |
| Infants rebolcant-se i jugant en un dels carrerons sorrencs del barri |
 |
| Acumulació de deixalles just al costat la via del tren |
 |
| Cases a mig construir |
 |
| Sostres de cases amb condicions extremadament precàries |
 |
| Pou d'aigua |
 |
| Estat de l'aigua dels pous que té actualment ús domèstic |
 |
| Pou d'aigua |
 |
| Carrers que són víctimes de l'estancació d'aigües residuals i putrefactes |
 |
| Carrers inundats per les aigües residuals que obstaculitzen el pas dels vianants i de la circulació dels vehicles |
Tot i les petites i
grans mancances que pugui presentar, la gentilesa de la major part de les
persones del barri, el tracte familiar que es respira, provoca que hi hagin més ganes per a que aquest
barri pugui tenir l’oportunitat de millorar i avançar per tal de tenir una
forma de vida més còmode i més estable. I és per aquest motiu, que puc dir amb
seguretat que Sam Sam ha acabat originant-me una estima especial, considerant
aquest barri com casa meva i sabent que formarà part de mi per molt de temps.
És un barri que no vull acomiadar-me així com així i tampoc penso deixar ocult
en l’oblit...
ELS INFANTS
Els
carrers de sorra acaben sent animats i freqüentats per un gran nombre d’infants
que volten entre els 5 i 10 anys d’edat, generalment amb els peus nuus, rova
vella i plena de sorra, on no importa quina deixa sigui que la seva imaginació
serà present per poder construir qualsevol tipus de joguet per tal de poder
passar una bona estona de distracció juntament amb la resta d’infants, jugant,
empaitant-se... I joves
(que arriben als 16 anys) i que passen
llargues estones parlant, entre d’altres actuacions que poden arribar a ser
delictives... Tot això, acaba resultant un fet a destacar i que ens evidencia
de la manca d’escolarització d’aquestes generacions. Per a molts dels infants el carrer acaba sent
el seu lloc d’esbarjo, on arriben a
passar llargues hores on molts cops no arriben a ser conscients del risc que
arriba a córrer la seva seguretat a causa de la circulació de cotxes i
carretes, acabant sent víctimes d’accidents. Fins i tot, et pots arribar a
trobar nens amb tant sols 3 anys que es troben sols al carrer sense la
presencia de cap adult, jugant sobre muntanyes de sorra sobrant d’alguna obra
que està en funcionament.
 |
| Un petit infant de no més de 3 anyets jugant tot sol amb taula en estat precari |
 |
| Infants jugant amb una petita joguina feta a base de deixalla |
 |
| Dos nenes que juguen en una de les bombes situades dins del carrer per subministrar l'aigua a les llars |
LES ESCOLES
Actualment l’escolarització a Sam Sam no
arriba al 70%. Però, val dir que es troben diverses escoles publiques com
privades, per tal de poder donar escolarització a gran part dels nens que hi
viuen en ell. De totes maneres, la
presencia d’aquestes escoles no resulta ser suficient per tal de que tots els
nens d’allà es puguin escolaritzar. Destacant així, moltes de les famílies que
no arriben a poder pagar l’escolarització als seus fills i per tant, encara hi
ha un gran numero elevat d’infants de un rangs d’edat bastant divers que es troben als carrers sense l’oportunitat
de poder alfavetitzar-se. Malauradament en moltes de les escoles del barri hi
destaca una manca de creativitat i emprenedoria, molts dels docents no tenen el
nivell essencial per poder donar una formació als infants, però la manca de
recursos fa que les escoles només puguin disposar d’aquest personal. La
creativitat es veu limitada en explicar, i resumir textos d’un llibre. Només es
centren en memoritzar les coses, però sense poder tenir el privilegi de comprendre el perquè de moltes coses.
 |
| Nenes de l'escola de Kalasans jugant al pati a l'hora d'esbarjo |
 |
| Una de les escoles públiques que es troba amagada pel carrerons del barri |
EL TRANSPORT PÚBLIC
En general podríem dir que són poques les
persones que poden permetre’s el luxe de gaudir d’un vehicle de transport
propi. Aquestes persones, es concentrarien a la capital (Dakar). És per aquest
motiu, que majoritàriament es freqüenta l’ús de transport públic. I encara més
en les zones més apartades.
La primera sensació que pots presenciar i el
primer pensament que pot passar-te pel cap quan agafes per primer cop el
transport públic d’allà és el fet de posar en dubte la seva seguretat i estabilitat
i preguntar-te si en algun moment et quedaràs amb la porta entre les mans o bé
ens tocarà anar empenyent el cotxe per avançar amb el recorregut. I és que la
majoria dels transports podríem dir que amb prou feines es sustenenten amb
pinces. Tots ells presenten un estat bastant precari, on es pot respirar un
aire amb molta historia passada viscuda...
Com a curiositat, la gran majoria dels
transports públics estan adornats de molts objectes penjants i adhesius per tot
el sostre i el vidre del davant... Aparentat com si acabessin sent cotxes de
fires ambulants.
Dins el barri de Sam Sam, trobem dos tipus
diferents de transports públics:
Els
clandos, els quals es tracten de cotxes de 4-5 places. I el preu de desplaçament és fix (de 150CFA) i
desprès trobem la “charrete”, es tracten d’un carro de fusta portat per un
cavall, aquest no resulta ser tant segur i estable que el Clando. En ella es
pot transportar tant persones com grans
sacs d’aliments. Però és cert, que força gent del barri opta per aquest
transport ja que resulta ser molt més econòmic, estaríem parlant d’un 75 CFA.
 |
| Clandos que et porten fins al barri de Thiarroye |
 |
| Una carreta |
Pel que fa als
Clandos, trobem dos tipus. Aquests es diferencien per la ruta que duen a terme:
Els primers et porten fins “la Route National”
(en aquest cas, el preu és de 150CFA).
Els segons són únicament per anar a la
barriada de Thiarroye que es troba just al costat (es triga un10- 15min en
cotxe). I per tant, el preu resulta ser una mica més econòmic (125 CFA).
En el cas que es vulgui sortir del barri i
fer per tant un recorregut més llarg, aleshores és quan un cop s’arriba a “la Route
National”, es té l’opció d’agafar uns altres quatre tipus diferents de
transport públic:
Le car rapid (són grocs amb una sanefa molt
africana), aquests només fan un únic trajecte. El destí final es a YARAKH, on
es troba el gran mercat del peix.
El bus. Hi destaquen un gran número de
línies, i cada línia és per un únic barri. Cada línia de bus presenta la seva pròpia
línia d’estacionament, les quals son fixes. Per a que ens fem una idea, posarem
un exemple: el bus numero58, el seu
recorregut te l’origen a FASSAMBAO i finalitza a SHAM. El preu del
viatge es de 300CFA i desprès se li suma un plus de 100CFA en el cas que es
vulgui arribar algun poble del costat de
SHAM.
El taxi, el qual no té un recorregut fix, i
això comporta a que tampoc hi haurà un preu fix, i per tant, el preu s’haurà de
regatejar, fins poder arribar a pactar un preu mitjanament raonable. Però val
dir que és molt difícil poder baixar del valor de 1000CFA.
I finalment trobaríem el DAKAR DEM DIK (el
nom es en wolof, i vindria a dir, que es tracta del bus que fa anada i tornada
a dakar). Aquest transport públic, un part d’ell es troba subvencionat per
l’estat, es per això que el preu resulta ser bastant econòmic. Per anar a un
poble el bitllet et costa 200francs.
EL MERCAT
A Sam Sam 3 tant sols tenen un mercat, se’l coneix amb
el nom de “le petit marché” però si que
és cert, que hi ha moltes dones del barri que es reuneixen i es posen amb les
seves taules a vendre les verdures i el peix al carrer, davant de les seves
cases.
El petit mercat del barri de Sam Sam 3, ja farà més de
25 anys que es va construir. Abans de la seva construcció tots aquests venedors
i la gent del barri que actualment hi van a comprar, havien de desplaçar-se al
gran mercat que es troba a Thiarroye.
Per tal de que els venedors puguin disposar d’un plaça
dins el mercat i començar a vendre els seus productes, cada mati han de pagar
100 CFA. Després, hi ha uns altres venedors que disposen de petites paradetes
amb coberta pròpia i estan tocant al mateix mercat, els quals ja tenen la plaça
fixa i tant sols han de pagar una quantitat mensual per tal de mantenir la seva
plaça.
Els venedors comencen la seva jornada laboral a partir
de les 07:30-8:00h del matí i finalitzen sobre les 13:30-14h, però per exemple,
hi ha d’altres que es passen tot el dia allà. Un cop acabada la jornada
laboral, si no s’ha acabat de vendre tots els aliments, el que es fa amb totes
les restes de verdures i peix, és conservar-ho per tal de revendre-ho a
l’endemà, així, fins que se’ls hi acaba. Les tècniques que utilitzen per
conservar el peix es fan amb l’ajut de congeladors que realment no acaben de
funcionar massa bé, per no dir que no funcionen. A dins del congelador, hi
posen gel per millorar la conservació, després a sobre el gel posen el peix i
un altre cop posen gel sobre el peix i ho acaben cobrint amb un sac de tela
sintètica. A mesura que la gent va comprant el peix, aquest el van renovant. El
peix que es troba sobre la taula sempre està acompanyat de la presencia de
mosques, i de tant en tant, per sobre van afegint sal per tal de preservar una
mica la textura del peix.
Dins el mercat s’hi venen gran varietat de verdures
(com pèsols, mongeta verda, pebrot, albergínia, pastanaga, carbassa... ),
arròs, mill, ceba, patates, especies (com vindria a ser el pebre, el piment i
l’all)... Tots els aliments que es venen en les diferents paradetes d’aquest
mercat, provenen y són cultivats en el mateix país, exactament els cultius
d’aquests productes es localitzen a la regió de Thies i de Dakar. D’aquí que
per exemple, la quantitat d’aliments que hi ha en cada paradeta és força
reduïda.
La metodologia per fixar el preu es basa en el
regateig, primer de tot el client proposa un preu de sortida al venedor, en
funció del preu que proposa el client, el venedor accepta o bé discuteix el
preu cap a l’alça, fins que al final ambdues parts arriben a un acord.
Les taules dels venedors estan fetes de restes de
plaques metàl·liques oxidades amb un suport de fusta que es pot veure que ja
esta força atrotinada. Aquestes taules les fan els petits d’artesania que es
troben en el barri aquestes es fan per encàrrec o bé les compren directament.
Com a valoració personal, aquest mercat presenta unes
condicions precàries i dona la sensació que quan menys t’ho esperis es pugui
acabar caient pel mal estat que presenta en aquests moments. Només presenta un
sostre força alt fet de ciment i recolzat per columnes força finetes. El terra
es força irregular, de terra. No tota la superfície es troba ocupada per les
paradetes, tant sols la meitat i fins i tots podríem dir que únicament una
quarta part. Per poder entrar a l’interior has de passar un petit mur, i s’han
fet com una petita escaleta amb sac per facilitar l’entrada. Per tant, veient
les condicions d’aquest mercat vaig interessar-me per si realment els venedors
estan contentes amb el seu mercat, i realment si que estan contents amb el
mercat que tenen. Els venedors prefereixen aquest mercat que no pas un altre
pel simple fet que aquí poden tenir una bona plaça per vendre. En resum, la
comoditat en tema higiene e instal·lacions sembla que no es la cosa que més els
hi importi, en aquests moments mentre puguin optar un lloc amb plaça sembla que
la resta no es cap problema.
LES BOTIGUES
Les botigues que ens trobem al barri son molt
senzilles, i totes elles presenten una distribució molt semblant. Aquestes són
molt fosques ja que no disposen de llum. Les parets són de ciment. Quan entres
hi ha una reixa metàl·lica d’aspecte rovellat que va del terra fins al sostre.
Aquesta reixa separa el botiguer del comprador i destaca una petita obertura just
on es troba la taula del botiguer, per
tal de que pugui donar el que es compra i que el client pugui pagar. Normalment
en aquestes botiguetes es sol comprar: caramels, pa, galetes, llet en pols,
sobres de sabó, begudes, alguna que d’altra pasteta dolça, iogurt líquid en
bossetes, pots carregar el telèfon mòbil...
És curiós, però el barri està ple de molts tallers de
costura. En un únic carrer et pots arribar a trobar mínim 10 petits locals de costura,
on molts d’elles les persones treballen en condicions precàries. Com a cosa a
destacar, en molts d’ells et pots trobar que treballen homes i fins i tot nois
joves els quals es molt probable que molts d’ells no estan escolaritzats o bé
s’han vist obligats a deixar els estudis per ajudar a aportar diners a casa.
LES CASES
La majoria de les cases presenten unes condiciones molt senzilles i rudimentàries.
Normalment els espais coberts estan conformats per diferents saltes, on es
troben els matalassos i els llits. En moltes d’elles és típic que el mateix
dormitori, puguin rebre als coneguts i els facin acomodar-se i asseure’s en el
mateix llit on desprès dormiran. Hi ha cases que es poden permetre més detalls
i disposen d’una sala per xerrar amb butaques i algunes de les famílies fins i
tot disposen d’un aparell de televisió. Però aquestes són famílies del barri
que tenen un nivell de vida mitjanament bo. Les cuines es troben en els patis, allà tenen les cassoles i els estris basics
per cuinar. I quan arriba el moment dels àpats es posen al pati amb el forn de
carbó i les marmites per cuinar. Per rentar les vaixelles disposen de dos cubells grans que també estan
al pati (un és per treure el menjar incrustat i la brutícia i l’altre és per
esbandir). I quan s’acaba es surt del pati per anar a abocar l’aigua al carrer.
La major part de les famílies,
en els espais coberts no disposen de
llum, així que a mesura que el sol es pon, aquests es van quedant més foscos i
per tant, les famílies disposen de petites llums elèctriques o be d’espelmes
per poder enlluernar les sales
 |
| Pati d'una casa, on es deixen tots els estris de cuina |
LES FAMILIES DEL BARRI
El barri de Sam Sam
III, està constituït per 1200 families organitzades com associació de famílies
de forma legal, gràcies al pla de reestructuració portat pel Ministeri
d’Urbanisme. On cada família, ha pagar durant uns anys una cotització mensual
que els hi ha permès esdevenir com a propietàries dels habitatges de forma legalitzada.
La gran part de les
famílies del barri viuen en lloguers, per tant, una de les seves màximes
prioritats es pagar el lloguer. Encara que els lloguers no resulten ser molt
cars (Els preus ronden entre 15000 i 40000 F, sense comptar l’aigua i la llum),
moltes d’aquestes famílies s’acaben endeutant i han d’acabar abandonant les
seves llars en busca d’una altra que resulti ser més econòmica ubicada en un
altre barri.
L’atur supera el
60% de la població activa i l’analfabetisme no arriba a baixar del 70% en dones
i del 50% en homes.
La forma d’obtenir
el menjar en les llars pot ser a partir d’un membre de la família qui treballa
o bé de gent propera.
En el barri, també
destaca molt una forma de vida que la podríem definir com compra-venta. Resulta
que hi han moltes mares de família que
per tal de poder aportar diners a la casa el que fan és anar a comprar al
mercat de Thiarroye i desprès ho revenen altre cop. D’aquesta manera, aquesta
forma de compra-venta permet que els pocs diners que es guanyen al final del
dia puguin comprar el menjar dels àpats
que hauran de preparar a la família i al mateix temps poder tornar a comprar
menjar per revendre’l a l’endemà.
El funcionament
d’aquest petit comerç que porten aquestes mares, no permet la possibilitat d’estalviar.
 |
| Mare que te una paradeta davant la seva casa. Està venent menjar per desprès alimentar a la seva familia |
La major part de
les famílies del barri viuen al dia, assegurant-se el menjar diari. Es tracta
de poder obtenir sacs d’arròs d’entre 25-50 Kg i també ampolles d’oli d’ente
5-10L per tal de poder passar el mes (aquests dos productes alimentaris
vindrien a ser el fonament essencial de l’alimentació dins el barri). Desprès, les famílies que s’ho poden permetre
aleshores compren Sardines (conegudes com YABOY) o peix sec. Aquests dos tipus
de peixos, resulten ser bastant econòmics i més assequibles per poder-ne
menjar. Pel que fa al consum de carn, es compren resten puntuals de l’animal
com vindria a ser un tros de cua... Això es deu a que resulta ser molt més car,
i en cas de que es vulgui comprar trossos de carn més magre, aleshores s’acaba
comprant els dies de festa.
Com a cosa a
destacar podríem dir que les despeses en alimentació acabarien voltant al 50000
F per més (amb aquestes despeses les famílies es podrien assegurar únicament
dos àpats diaris)
Malauradament, hi
ha famílies que només poden assegurar el dinar del migdia. I això fa que no es puguin permetre els àpats
de l’esmorzar ni del sopar. I com a conseqüència, aquest fet comporta a que
s’origini una disgregació familiar, on cadascú s’ha d’espavilar en buscar el
seu aliment en cas que vulgui menjar.
I ara us
preguntareu? Aleshores si viuen al dia, ja que el salari és el just... el terme
estalvi se’l poden permetre? Dons bé, podríem dir que l’estalvi es una cosa que
no existeix, però en canvi, si que existeix una forma d’estalvi, coneguda com
“Tontines”. Es tractaria dons, d’un grup de 12 persones on cada mes un fa de
tresorer, on finalment una persona acabarà cotitzant 10000francs al mes. Es
tracta, de triar a sort qui serà la persona que aquell mes s’emportarà els
diners. Val dir que aquest sistema d’estalvi funciona bastant. D’aquesta
manera, amb aquest sistema es permet a la persona que se’n beneficia poder
pagar les despeses extraordinàries com vindrien a ser roba, electrodomèstics
(neveres), escolarització dels fills, entre d’altres...
Abans, es
freqüentava molt el “demanar especies” entre les famílies, però ara cop resulta
ser que es veu molt menys. Probablement perquè no es vol donar la imatge de
família pobre i que no pot arribar a fi de mes.
És cert que hi
regna una gran dependència cap a les altres persones per demanar. I és
aleshores quan et trobes que hi han famílies que no es poden permetre
escolaritzar als seus infants (els quals molts d’ells no arriben als 7 anys) i
els obliguen a estar al carrer demanant diners a la resta de persones.
Pel que fa als
salaris de les famílies, és molt difícil poder arribar a accedir a tal
informació. Es fa difícil poder entrar a les cases i conèixer el seu sou i
l’economia en cada una d’elles (No és
una cosa per la qual les famílies t’obriran les portes). I es que per poder conèixer
l’estat econòmic familiar, els escolapis del barri ja gasten prous esforços per
poder accedir a tal informació a través dels infants i poder així arribar a
ajudar a les famílies qui més ho necessiten.
Tot i l’existent
manca d’accessibilitat a l’ informació salarial, l’any 1998 es va fer un estudi per poder
constatar l’índex de pobresa present en aquest barri:
15,9% des famílies tenen un
salari inferior a 45.000 CFA. F / mes
25%, entre 45 000 i 70 000 CFA.
22,7%, passant de 70.000 a 90.000
CFA.
19,4%, passant de 90.000 a
125.000 francs CFA.
17% més de 135 000 CFA.
De totes maneres,
val dir que el salari acaba oscil·lant molt i el resum de tot es que les
famílies acaben guanyant una misèria.
Posant un exemple,
saben que es guanyen 30000CFA al mes i la majoria d’aquest salari s’acaba
consumint en transport, desprès es molt difícil poder pagar-se la vivenda i
l’alimentació.
Dins dels salaris,
les úniques persones que podríem considerar que tindrien un salari mitjanament
digne, serien tots els que treballen com a fontaners, fusters ja que ells son
els que fixen el preu. Però de totes maneres el salari que guanyen no els ajuda
a ensortir-se’n d’aquesta pobresa més aviat els ajuda a poder sobreviure
d’ella.
En definitiva,
actualment podríem considerar que el sistema econòmic existent resulta ser de
pura subsistència. On els petits comerços i petits oficis com el de costura,
intenten poder salvar el dia a dia de moltes de les famílies.
És que pots produir
i ser competitiu? Actualment hi ha manca de creativitat i emprenedoria. Però
això bàsicament s’adquireix si hi ha existència d’accessibilitat a poder conèixer
noves coses. Malauradament dins el barri es respira molta tradició, i per tant,
el canvi resulta ser molt costos. La manca de creativitat resulta ser tan forta
que en el cas que hi pugui haver qualsevol tipus de novetat, de cop hi volta
tothom es posarà a fer la mateixa cosa fins que arriba a tal punt on l’acció
que s’ha dut a terme es queda estancada. Un exemple serien els locals de cabines
telefòniques, tothom es va posar a obrir locals, i al final moltes van haver de tancar degut al gran excedent d'aquestes...
Poques són les
dones en el barri que puguin optar per un treball a part de fer-se càrrec de la
casa i totes les fenies que comporta aquesta. Però de les poques que es poden
permetre petites feines es troben les que van per les cases a fer la bogada
(sobretot es freqüenta molt anar a les cases de famílies benestants de Dakar a
fer la bogada) i es poden arribar a cobrar entre 40000,60000 CFA al mes.
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.