Coneixem el Centre

Els orígens del centre tenen lloc a l’escola d’infantil de Kalassans que es troba en el mateix barri, Sam-Sam III. On es va emprendre la iniciativa de fer l’escola d’adults degut al alt nombre d’analfabetització que hi regnava en la població adulta que vivia dins el barri, donant així alfabetització i cursos de costura. El nombre d’alumnes en un començament, voltava entre els 40-50 dels quals del total només hi havia dos nois. La demanda d’escolarització va arribar a tal punt, que l’aula que quedava lliure per fer la formació d’adults per les tardes va acabar resultant ser petita. I finalment, es va optar per obrir l’actual centre que es troba molt proper a l’escola. Però aquest cop amb un objectiu més marcat, especialitzar-se únicament per a la formació de les noies, degut a les condicions d’exclusió evidenciades en el barri, i donar així una educació i valor social.

El centre va ser inaugurat el 23 d’abril del 2005 i el seu funcionament es deu gràcies a l’ajut de diverses persones i grups, que han participat en el finançament de les diferents fases de construcció, materials per treballar i formació per a les noies. On es destaca Mans Unides (la qual va finançar la construcció del centre, i va proporcionar certes maquinaries com serien el moli per fer les farinetes i els congeladors), la fundació Rovíralta (que va participar en el subministrament de material de cuina i mobles de les aules) i finalment destacar la fundació Maite Iglesias, la qual participa cada any donant beques per a la formació de les noies de les famílies més vulnerables.

Actualment el centre es finança mitjançant les aportacions desinteressades de col·laboradors amics i el resultat de la venta dels articles de taller de costura, conserves de melmelades, farinetes pels nadons, entrepans per a l’esmorzar d’infants i alguna que d’altre comanda de menjars preparats.

ENTORN

La construcció del centre s’ha fet sobre terrenys amb un estat precari, on hi regnava l’acumulació de centenar de deixalles i aigües residuals de foses sèptiques acompanyades de la presencia de mosques i mosquits (els quals incrementarien el risc dins el barri a contraure malalties com la malària). D’aquesta forma es va aconseguir treure profit dels espais i començar a sanejar els voltants, contribuint així a construir un entorn de mica en mica més confortable i sostenible per a la vida d’allà.

OBJECTIUS

 

L’objectiu del centre actualment es centra en poder donar una formació integral de la dona, facilitant criteris, idees tècniques per tal de que les noies del centre puguin arribar a adquirir alt grau de capacitat per autogestionar-se.

Després d’aquesta formació, es dóna a les noies l’oportunitat de desenvolupar les seves habilitats i capacitats dins un treball professional, on elles mateixes siguin les promotores d’un canvi radical en les seves famílies i en el seu entorn, sense estar obligades a acceptar l’enfonsament a un conformisme de persones inútils sense cap aspiració i sotmeses al desig i el caprici de l’home o sortir d’aquesta situació redireccionant-se a la prostitució per poder gaudir del diner i així poder aparentar ser algú.

 

ACTIVITATS

 

El centre està dirigit a les joves de 14 anys cap a munt que no han pogut anar a l’escola i presenten un alt grau d’analfabetisme. Oferint-les una formació integral de un total de tres anys en els que aprenen a escriure i a llegir la llengua francesa i el Wolof. I posteriorment se les forma professionalment, per tal de poder-se integrar al món laboral. Destacant actualment dues branques de formació costura i transformació d’aliments.

  

Actualment el centre presenta un total de 70 joves. De les quals una gran part ara estan en procés de formació i només una petita part ja forment part de la secció de producció i venta dins les dues branques de treball per les quals poden optar.

FUNCIONAMENT I HORARI DEL CENTRE

L'horari de funcionament del centre és a partir de les 08:30h del matí fins a les 19:00h del vespre.

 A les 08:30h dos noies encarregades de la preparació dels entrepans que depsrès es vendran als infants que van a l'escola de Kalassans.Comencen a elaborar el contingut que afegiran al pa, i esperen a rebre la comanda de pa que es fa diàriament a un forn de pa de Sicap Mbaw.

Pel que fa als horaris dels cursos de formació, els cursos de primer, segon i tercer de costura només van de tardes de 15:00h a 19:00h. Pel que fa al darrer curs de custura, conegut com el taller, l'horari de treball comença a les 08:30h fins les 19:00h, tenint un temps de dues hores al mig dia per poder dinar. En el taller, les noies s'encarreguen de fer totes les comandes. 

El curs de cuina es fa totes les tardes de 15h-19h.

PERSONAL DEL CENTRE

- Regina; màxima responsable del centre

- Magui; És estudiant del darrer curs del master en recursos humans i dona formació a les noies de ètica i moral, saber treballar en equip...

- Rashel; dóna la formació de costura de primer

- Ansata Seydi; dóna la formació de costura de segon.

- Ramatoulaye Sarr; dóna la formació de costura de tercer.

- Germaine mendy; dóna la formació de costura de quart.

- Mama Christiane; dóna la formació de restauració i cuina.

- Aminata Diémé; dóna la formació de restauració i cuina.

- Simon Sagna; dóna la formació de restauració i cuina.

- Malang Badji; dóna la formació de restauració i cuina.

- Marcel; Dóna la formació de escriptura i lectura de francès i wolof als cursos de primer, segon i tercer de costura.

ENTREVISTA A LA MÀXIMA RESPONSABLE DE LA BRANCA DE TRANSFORMACIÓ D'ALIMENTS, MAMA CRHISTIANE 

Va començar a treballar al centre al 2005. Es veu que en moment de la creació del centre els espanyols que estaven construint el centre van parlar amb ella, un dia que passava per allà. 

Desprès aquests van parlar amb la regina per tal de que probablement seria una bona persona per treballar en el centre. Abans de treballar al centre, mama Christiane, va estar treballant a Dakar en un restaurant de francesos. El dirigien persones blanques.

En el centre les seves responsabilitats son: dirigir la transformació de les confitures, la elaboració de les begudes de bisap, les preparacions de conserves. Per les tardes està al restaurant amb les noies que fan la formació. S’encarrega també de fer les farinetes pels infants, la neteja de tots els uniformes de cuina i les compres de la matèria primera al mercat.

La seva valoració de les noies es que son unes noies que t’escolten atentament a les classes de cuina, son respectuoses entre elles i entre tot el personal del centre. Comprenen molt ràpidament les coses.

Pensa que probablement estaria bé poder aumentar el material del qual disposen. 

BRANCA DE TRANSFORMACIÓ D’ALIMENTS

Aquest projecte es centra especialment en la branca de transformació d’aliment. Actualment el centre presenta tres espais per poder realitzar les diferents activitats alimentaries:

Un primer espai és destinat a la preparació de confitures i conserves, que sortiran a la venta. I per fer les mateixes conserves dels aliments que s’utilitzaran posteriorment per altres elaboracions culinàries.

El mateix espai, és actualment aprofitat per elaborar entrepans per al esmorzar dels infants que van a l’escola de kalasans.

Posteriorment es destaca l’espai per fer la preparació de farinetes per alimentar als nadons del barri dels quals moltes mares no poden garantir que tinguin una completa nutrició.

I finalment es destaca un darrer espai per poder fer l’elaboració de plats preparats i algun que d’altre producte de pastisseria que actualment es venen per comandes o bé, les mateixes noies del centre quan acaben la seva jornada de treball s’aproximen a comprar.

Pel que fa a la compra de la matèria primera aquesta es fa a l’engròs. Actualment la compra es fa cada setmana (tots els divendres).

CONEGUEM UNA MICA MÉS A LES NOIES DE FORMACIÓ EN RESTAURACIÓ

-        ANNE THERESE

L’Anne es va incorporar al centre de promoció de la dona, l’any 2012. Primer va començar a fer el curs de costura, i va cursar els quatre anys de formació en costura. Un cop finalitzada la seva formació en costura, l’Anne es va motivar en emprendre una darrera formació que li oferia el centre, la formació de restauració.  Actualment l’Anne està molt contenta amb tot el que està aprenent i fent al curs de cuina. I és per aquest motiu, que si ha de triar entre costura o cuina, no te cap dubte en que la formació en restauració és la que li ha acabat trobant més valor. 

L’Anne, abans d’arribar a Sam Sam viva en un altre barri de Dakar, Gran Iof. En allà,  quan era petita va començar a anar a l’escola però per certs motius no va arribar a finalitzar els seus estudis i va ser dons quan es va apuntar per primer cop a un taller de costura que es trobava en el mateix barri. Malauradament en aquell taller no se’ls hi donava cap diploma, i va ser quan l’Anne gràcies a les seves amigues va arribar a conèixer l’existència del centre de promoció de la dona, on un cop finalitzada la formació les noies son obsequiades amb un diploma, en el qual s’acredita de seva validesa i formació en costura.  Finalment l’Anne ha explicat que un cop acabi la seva formació en restauració, te l’esperança de poder obrir el seu propi restaurant i cuinar el menjar per a la resta de persones que hi vinguin a menjar.

 

-        AWA

Va entrar al centre al 2015, quan tenia 15 anys. Actualment te 20 anys i porta 6 anys en el centre. Ella va cursar els 4 anys reglamentaris de costura i després va voler continuar la seva formació amb restauració on actualment porta dos anys cursats. L’Awa va fer tota la seva escolarització a l’escola de Thiarroye i un cop finalitzats els estudis, la seva tieta Rashel, la qual actualment es professora en el centre e imparteix les classes de costura del segon curs, li va proposar de que vingues al centre de formació, i així va ser. Quan acabi la seva formació ela vol obrir el seu propi negoci, el que no sap del cert si serà en aquest barri o millor en un altre barri.

Per ella, la formació de gastronomia troba que es la seva vocació, li encanta i te molt d’interès per veure com es pot combinar els menjars, es per això, que intenta a la mesura del possible, quan acaba les formacions buscar per internet tota aquella informació que estigui relacionada en tema de receptes.

-        ROSALI

Quan era petita vivia a Casamance i va cursar tota l’escolarització a una escola d’un poblat de Casamance. Actualment viu a Thiarroye amb la seva avia. La seva inserció al centre va ser gracies a la seva germana, la qual anteriorment havia estat formant-se allà. La Rosali en el seu cas, va començar per restauració i actualment ja porta dos anys, abans però ja havia estat fent cuina en un altre lloc. Em comenta que li encanta cuinar, realment es nota que demostra una gran passió e interès per aquesta branca culinària.  Els seus plans de futur un cop acabada la formació es poder obrir el seu propi establiment.

 

-        GAELLE

Quan era petita va anar a l’escola, i va fer tota l’escolarització als Martys del barri de Thiarroye. Actualment te 24 anys i viu a Thiarroye Gared. La seva inserció al centre va ser gracies a que un dia a l’esglèsia de Yamegan on sol anar, van venir del centre a deixar propaganda, aleshores va ser quan realment va tenir interès en apuntar-se.

La Gaelle va començar amb el curs de costura, desprès li van donar el diploma i més tard va voler segui la seva formació en restauració. Actualment, si ha de triar entre una de les dues formacions no sabria per quina decantar-se, ja que les dos li han agradat i omplert molt. Un cop finalitzi la seva formació te clar que es vol incorporar al món laboral, vol treballar però no sap del cert a on.

-        KHOUDIA

Actualment te 18 anys i viu al barri de Fass Mbao. Malauradament la Khoudia no va poder anar mai a l’escola. La seva incorporació al centre va ser gràcies a una de les mestres de costura del centre Germaine Mendy, qui li va informar del centre i li va proposar que vingués allà per aprendre a escriure i llegir i desprès poder adquirir una formació laboral. Actualment la Khoudia està molt contenta d’haver entrat al centre, i sincerament comenta que prefereix les dues formacions, costura i  cuina.

-        KHADY

Quan era petita va anar a l’escola de Parcel. La seva incorporació al centre va ser l’any 2010, on Regina li va proposar de venir. La Khady actualment te 22 anys, pels matins va al centre al taller de costura, el qual és el darrer curs de costura, on confecciona tot el material que posaran a la venta i desprès per les tardes va a fer la formació de cuina. 

Un cop acabi la seva formació, la Khady està molt segura que si te molts diners voldrà obrir un gran restaurant, entre tots els restaurants que hi ha a Dakar.

OBSERVAR, ESCOLTAR, PREGUNTAR, ENTENDRE, APRENDRE I PROPOSAR

PRIMER DIA

Aquest cop el centre està en plena acció amb la part de formació en cuina. El primer dia vaig estar observant les instal·lacions, val dir que estan bastant bé, l’espai en el que treballen presenta un estat molt net, de tot el material que disposen també es pot donar una valoració positiva del bon etat en que es troba. En la cuina, l’orde i la neteja resulta ser constant.

Pel que fa a les noies presenten uns molts bon hàbits, val dir però, que tenen uns bons formadors. Uns dels meus dubtes abans de conèixer el funcionament de la branca en transformació era si realment els formadors de cuina transmetrien a les noies, la importància de la neteja, l’ordre, la rigorositat, la seguretat pel que fa a la manipulació dels aliments. Sens dubte que el primer dia tots els meus dubtes van poder començar a resoldre’s.

Abans de començar les pràctiques, els formadors els hi recorden tots els bons hàbits que han d’adoptar per tenir una bona manipulació a la cuina: recordant que no poden portar cap complement d’accessoris com vindria a ser anells, braçalets, arracades… Han d’assegurar-se que les ungles estiguin ben tallades i abans d’iniciar qualsevol manipulació amb els aliments han d’assegurar-se que les mans estiguin ben netes, que el cabell estigui ben recollit amb els fulard blanc…

Durant les pràctiques les noies es gestionen i es distribueixen de forma organitzada les diferents accions que han de dur a terme a la cuina. On l’orde i la netedat hi regna en tot moment. Sempre que acaben d’utilitzar qualsevol estri de la cuina  es posen a rentar-ho. I un cop acabada  tota manipulació netegen la superfície de manipulació amb un drap.

Tot i que en general presenten uns molts bons hàbits, és cert que hi han unes certes coses que en un primer moment xoquen o bé que penses que podrien ser de fàcil solució:

Per exemple, en allà a les piques posen un cubell amb el sabó i un altre amb aigua. Al terra disposen d’un altre cubell amb aigua. El seu procés en neteja vindria a ser el següent:

Primer de tot escuren el material utilitzat, llençant tot el menja residual a la brossa. Tot seguit fan un primer remull del material empleat dins el cubell de terra, a continuació ho passen pel cubell omplert amb sabó i ho ensabonen bé. I desprès ho passen pel cubell amb aigua per aclarir-ho. Tot seguit ho deixen una mica a assecar i ho eixuguen amb l’ajut d’estovalles.

L’anàlisi i la valoració personal que un fa d’entrada podria ser:

El fet de fer tot aquest procés amb tots els materials utilitzats, al final acaba resultant un inconvenient, ja que en comptes de netejar el que acabem fent és embrutar. Aleshores, aquí és quan t’has de preguntar: i perquè ho fan així? serà que hi haurà algun motiu en especial? I... Efectivament! Sí que hi destaca un motiu, i un motiu massa bàsic!! Sam Sam és una barriada que presenta un elevat risc en inundació, degut a que no disposa d’un bon sistema de canalització per a facilitar que les aigües residuals puguin fluir, afegint el problema del nivell freàtic que es troba molt elevat, acabant originant les inundacions que afavoreixen l’acumulació de les aigües residuals putrefactes on finalment acaben originant greu  problemes de salut  i transmissió de malalties en la població. Per  tant, un forma d’assegurar i evitar risc d’inundació és aplicant aquesta tècnica.

Tenint constància d’aquesta problemàtica, una possible alternativa a proposar seria anar renovant l’aigua quan es comenci a apreciar una coloració poc nítida i transparent (cosa que ho fan, però a lo millor conscienciar més a fons a les noies per ser constant amb aquest simple i senzill hàbit).

CURIOSITATS

És fascinant i enriquidor poder assistir a les formacions de cuina amb les noies, i que elles mateixes t’expliquin que entre les ètnies existeixen costums diferents a l’hora de fer el menjar, com va ser el cas de la  preparació de l’arròs.

Les persones d’ètnia Diolà, per fer l’arròs el que fan és omplir l’olla d’aigua i un cop aquesta bull, tiren l’arròs i el deixen reposar fins que s’ha fet. Però en canvi, les persones d’ètnia Wolof el que fa és omplir una cassola d’aigua i a sobre posen una altra cassola foradada on a dins es posa l’arròs i d’aquesta manera de mica en mica es va fent l’arròs amb el vapor que va desprenent l’aigua bullint. Sens dubte que aquest darrer sembla molt més lent, si més no, al menys una de les monitores, Aminata que és Diolà, va fer la broma de que els Wolof són molt més mandrosos y poc pràctics a l’hora de fer el menjar!!

 ACOMPANYEM A LA ROSALI I A L'AWA A VENDRE ELS ENTREPANS A L'ESCOLA!!

Avui he anat amb la Rosali i l’Awa a l’escola de Kalassans per veure com venen l’esmorzar als infants de l’escola de Kalassans. Havien preparat  entrepans amb ou dur i ceba i amb un toc de picant.  Aquest cop han fet uns 200 entrepans o més i se’ls hi han acabat tots. Resulta que aquest entrepà es tracta del entrepà més demandat per a tots els infants, els hi encanta!!  I sens dubte ho puc corroborar, em vaig prendre un tros per esmorzar i estava deliciós!!

Per portar els entrepans a l’escola ho fan amb una caixa gran de plàstic. Per tal de que ens puguem fer una idea es tracta de les típiques caixes que pots trobar als xinos!! I a dins d’aquetes  posen totes les barres de pa, les quals cada unitat mesura una llargada d’ aproximadament uns 30cm, on cada barra alimenta únicament una boca, en resum, sens dubte que d’aquesta manera s’asseguren que al menys pel mati els infants reben un contingut de nutrient prou bo!!

Els entrepans es cobreixen amb un drap de cuina i de mica en mica, ho van repartint. 

Desprès un cop s’han acabat tots els entrepans, la Rosali i l’Awa se’n tornen al centre  i comencen a fer el recompte del diners que han guanyat en la venta dels entrepans.

Hem de ser conscients que alguns dels infants, dins les seves famílies no es permeten fer tot els àpats del dia que els hi agradaria

La majoria de dies, durant el matí, alguns nens del barri, s’apropen al centre a demanar si poden comprar algun entrepà, i en cas que hagi sobrat el hi venen.

 

El preu de les barres en general als nens els hi costa 200CFA i només en el cas que es celebri alguna festa, com per exemple la FETE de CALASANS el preu del pa surt per 250CFA. En aquest cas l’escola compra els entrepans per a tots els nens de l’escola, aquells dia tot infant te l’oportunitat de menjar un bon entrepà.  Per a que us pugueu fer una idea, un entrepà de mitja barra que podries demanar a Catalunya i que te’l cobrarien per uns 3 euros o més, en allà un pa de les mateixes magnituds tant sols ens sortiria per 0,3 cèntims 

PRIMERES NECESSITATS DEL CENTRE

L’existència del centre ha estat gràcies a l’ajut que ha aportat mans unides per l’aixecament del centre. Al mateix temps se’ls hi va proporcionar un molí per poder fer les farines pels nens i una rentadora per poder rentar la roba que utilitzen les noies per a les formacions de cuina.

Destaca una manca de material en paper i il·lustratiu per a l’ampliació en el coneixement de les noies en aspectes nutricionals. Quins son els nutrients que existeixen, quina funció fan en el nostre organismes i quins son els aliments que ens aporten i ens faciliten l’absorció d’aquests nutrients. Es per això, que una de les meves feines ara, es plantejar una proposta de taula il·lustrativa per a que puguin acabar tenien les nocions més bàsiques pel que fa als nutrients en els aliments.

Coneixements sobre els aspectes en importància en la conservació dels aliments, els aliments que es vulguin conservar no poden estar alterats o malmesos. Evitar la re congelació, per tal de no malmetre encara més als aliments, per tant, procurar que tot el menjar que es tregui s’acabi fent servir

LA MEVA PARTICIPACIÓ AL CENTRE

Durant aquest darrer mes, m’he interessat per conèixer el centre, al personal que hi treballa, a les noies que hi assisteixen (en especial a les de formació de cuina), a veure el funcionament i els hàbits de treball en les respectives activitats de transformació d’aliments que han fet durant aquest darrer més (entrepans pels infants de l’escola de kalasans, restauració, conserva de tomàquet, mongeta verda, albergínia, pastanaga i carn picada, farinetes pels infants, elaboració de la pasta de couscous i ) fixant-me al detall dels materials dels que disposen i els que utilitzen, la forma d’utilitzar-los, els hàbits de dur a terme les seves activitats... Al mateix temps em vaig dedicar a elaborar una sèrie de documentació en forma de taula, de continguts i nocions bàsiques tant d’higiene com nutrició i tècniques de conservació... per tal de poder tenir una documentació base per garantir una bona formació a les noies del centre. Ara aquesta documentació es troba pràcticament acabades, ens faltarà poder contrastar amb el personal de formació per tal de tenir la seva aprovació. 

Actualment havent conegut les necessites i els futurs projectes que te en ment el centre per tal de efectuar en un futur proper. He començat a estudiar la possibilitat de obrir una nova línia de formació/treball amb l’objectiu d’acondicionar una de les sales on actualment es troba el molí. Es tracta de poder establir un obrador de pa. La darrera setmana, vaig anar a visitar la fabrica de farines, i vaig parlar amb un dels directors informant-me de la farina que venen. Ja que en principi seria una de les empreses a les quals se’ls hi hauria de comprar la matèria primera principal i base per a la elaboració del pa, la farina. També vaig tenir l’oportunitat de poder visitar un forn de pa ubicat a Sicap Mbaw, el director molt amablement em va obrir les portes del obrador i em va respondre a tots els dubtes que li vaig demanar. 

Ara és quan estem treballant per veure si tenir un propi obrador pot ser rentable per al centre, en les condicions que es troba actualment o probablement valdria la pena poder invertir en la millora d’alguna de les altres línies com vindria a ser la elaboració de farinetes, confitures, begudes o bé pasta de cous-cous

ANEM A VISITAR UN FORN DE PA!!

SENEGAL I LA INDÚSTRIA DEL PA

A Senegal es destaca un alt consum de pa. És per això, que existeixen molts establiments on produeixen diàriament grans quantitats de pa. Però si es vol parlar de varietat, només es pot dir que tots els forns acaben elaborant el mateix tipus de pa, destacant una única diferència, el gust final del pa. És per això, que el mercat del pa, tot i que podem destacar una altra producció, aquest no presenta competència, degut a que tots els forns de pla estableixen les mateixes bases de formulació del pa i els preus són estables.

Per tal de poder obrir un forn de pa, la tramitació en principi és prou senzilla. Es tracta de disposar d’un local per poder fer el pa, disposar de les maquinaries necessàries i les matèries primeres. Tot seguit, s’elabora una proposta del disseny del local i finalment aquesta es presenta a l’estat, per tal de que et pugui donar l’aprovació final.

LA BOULANGERIE DE SICAP MBAW

 

Aquest cop, he tingut la oportunitat de conèixer més a fons el món de la panificació a Senegal. Gràcies a l’amabilitat i l’acolliment que m’han donat en un dels forns de pa que es troba Sicap Mbaw. Obrint-me les portes al seu interior, per tal de conèixer i descobrir el secret de l’elaboració del pa Senegalès, que tantes boques arriba a alimentar.

Gaudint de l’ invitació a passar i conviure juntament amb els treballadors durant tota una jornada de treball.

 

 

L’amo del forn de pa de Sicap Mbaw, disposa d’altres forns de pans que es troben a: Guediawaye, Peti Mbaw, Fase Mbaw, Wold, Thies.

FUNCIONAMENT DE TREBALL

La jornada de treball en el forn de pa per a l’elaboració del pa, es divideix en dos torns de treball:

El primer torn comença a treballar a les 7:00 hores del matí fins les 10:00h del mati.

El segon torn comença a treballar a les 22 hores del vespre fins les 02:00 hores de la matinada.

Cada torn de treball es composa per un total de 4 treballadors, dels quals un d’aquest te assignat el càrrec de màxim responsable.

PERSONAL  DE TREBALL

En el forn de pa de Sicap Mbaw, els treballadors es tracten de noies molt joves, que probablement no han tingut l’oportunitat d’escolaritzar-se veient-se obligats molts cops per l’estat econòmic familiar a buscar un lloc de treball i contribuir en l’aportació de diners dins la família.  

D’entrada, dona la sensació que el concepte d’higiene i seguretat alimentaria es tractaria d’un mite. Com bé es pot observar en la fotografia, els nois no porten una indumentària especialitzada per a la manipulació dels aliments, vestint amb roba de carrer. Al mateix temps, no destaca conscienciació d’adoptar una forma de treball i manipulació segura i per tant, de no portar diversos accessoris de guarnició com anells, polseres de boles... Considerats com un focus que proporciona un gran risc de contaminació

TIPUS DE PA

  

Com a cosa a destacar, val dir, que en tots els forns de pa existents a Senegal, només s’elaboren tres tipus diferents de pa, els quals són:

-        El pa de quilo:

·       Ordinari. Aquest pa destaca en que se li afegeix molt de llevat (per a la preparació de la seva massa es disposen 4 paquets de llevat), aconseguint així una forma més gruixuda i consistent. 

·       La Baguette francesa. Aquest pa destaca en que se li afegeix menys llevat (per a la preparació de la seva massa es disposen 2,5 paquets de llevat), aconseguint  una barra molt més fina.

-        El pa de mig quilo

-        El pa petit:

·       Camp